Temàtica i àmbits
El V CIDUI, sota el lema general El canvi en la cultura docent universitària, proposa tractar, com a àmbits temàtics preferents, les qüestions que s’indiquen a continuació. Aquests àmbits constitueixen les estructures de referència a partir de les quals s’organitzaran les diferentss activitats del Congrés. Seran considerades preferents, en cada àmbit temàtic, les propostes que mostrin experiències realitzades en el marc dels centres i de les titulacions; que comptin amb suports o compromisos institucionals; i, que estiguin validades com a millores o innovacions per a la pràctica docent. Es podran acceptar també com a propostes aquells treballs d’investigació o estudis relacionats amb el lema general del V Congrés que siguin especialment rellevants segons el criteri del Comitè Científic.
Els àmbits temàtics preferents són:
1. Metodologies per al canvi docent en la universitat
Plantejar el canvi en la cultura docent universitària, a més de qüestionar les metodologies tradicionals utilitzades a les aules, suposa dissenyar, portar a terme i avaluar noves propostes en el marc de noves concepcions de l’ensenyament – aprenentatge i de noves tendències a les diferents àrees disciplinàries.
2. Ús de plataformes interactives avançades i de materials innovadors en la docència
universitària
Els avanços més recents en el camp de les tecnologies de formació i comunicació estan facilitant l’ús, cada vegada més intens, de metodologies que afavoreixen aprenentatges cooperatius i interactius, i una dinàmica d’intensa participació en la realització de projectes i la resolució de problemes.
3. Treball en equip dels docents universitaris. La tutoria.
La docència universitària és, cada vegada més, tasca d’equips de professors. Comença a ser necessària la superació del tradicional aïllament del professorat en la seva tasca docent per tal de donar passos cap a noves formes d’organització de la docència. La creació de grups de professors és una exigència derivada de la planificació estratègica i de la coordinació eficient de noves titulacions, centres, cursos i assignatures. La tutoria universitària també serà preferent en aquest àmbit ja que hi requereix d’un treball específic de colaboració entre el professorat i d’una coordinació d’equips docents.
4. Planificació i avaluació de la docència per competències a la universitat. El pràcticum en les titulacions.
El canvi en la cultura docent té com a eix fonamental el disseny, la realització i l’avaluació de l’ensenyament aprenentatge per competències. Això comporta noves maneres de treballar; formes diferents i col.legiades de planificar i avaluar l’activitat acadèmica, i una intensa coordinació horitzontal i vertical a cada titulació i a cada centre. El treball per competències comporta un increment notable de la interdisciplinarietat. El pràcticum està directament relacionat amb aquest àmbit perquè es considera un element fonamental per dissenyar i desenvolupar els plans d’estudi de les titulacions universitàries a partir de perfils per competències.
Les comunicacions relatives a cada àmbit s’agruparan en cinc àrees:
– Art i Humanitats
– Ciències
– Ciències de la Salut
– Ciències Socials i Jurídiques
– Enginyeria i Arquitectura
Plantejar el canvi en la cultura docent universitària, a més de qüestionar les metodologies tradicionals utilitzades a les aules, suposa dissenyar, portar a terme i avaluar noves propostes.