VI Simposi CIDUI 2011

Universitats, estats i mercats en una Europa que canvia:
cap a una governança creativa de l’educació superior
Barcelona, 4 d’abril de 2011

Ponents

Barbara M. Kehm

Barbara Kehm és professora del Centre d’Investigació en Educació Superior (INCHER) de la Universitat de Kassel, on ocupa una plaça d’investigadora en educació superior. Una de les tasques que ha fet ha estat crear un mestratge i un programa de doctorat en estudis d’educació superior impartit en anglès.

Va treballar com a professora adjunta a la Universitat de Kassel des de l’any 1990 fins al 1996. Des del 1996 ha treballat activament com a investigadora sènior a l’Institut per a la Investigació en Educació Superior de la Universitat de Halle-Wittenberg, i des de l’any 2001 coordina projectes d’investigació a la mateixa institució. Actualment és directora executiva de l’INCHER. També és membre del comitè executiu de l’EAIR i dels consells editorials de quatre publicacions internacionals d’educació superior. Ha dut a terme diversos projectes a gran escala per a organitzacions internacionals com l’UNESCO, l’OECD i el Consell d’Europa.

Francisco O. Ramírez

és professor universitari d’Educació i Sociologia de la Universitat d’Stanford. Els seus interessos investigadors actuals se centren en l’auge mundial d’un règim de drets humans i les seves implicacions educatives així com la racionalització global de l’educació superior i les seves manifestacions organitzatives.

Robert Cowen

Robert Cowen es catedràtic emèrit d’Educació a l’Institut d’Educació de la Universitat de Londres, investigador sènior adjunt de la Universitat d’Oxford i anterior president de la Societat d’Educació Comparada d’Europa. És director de revisions i membre del consell editorial de la publicació Comparative Education. Ha treballat com a assessor per al Banc Mundial, l’IBE i l’UNESCO.

Anteriorment va ser professor adjunt d’Educació Comparada a la Universitat de l’Institut d’Educació de Londres i en diverses ocasions va tenir l’ocasió de treballar com a professor o professor convidat a la Universitat de Brasília, la Universitat Catòlica de Leuven a Bèlgica, la Universitat de La Trobe a Melbourne i l’Universitat Estatal de Nova York, a Buffalo, a més de treballar durant diversos anys com a professor de primària a l’East End de Londres i després com a professor universitari de Sociologia al Furzedown College of Education de Londres. Tot seguit va deixar aquesta ciutat i se’n va anar a treballar als EUA i a Austràlia.

En part com a resultat d’aquestes experiències i gràcies a l’oportunitat de fer molts viatges a Argentina, Brasil, Japó, la Xina i diversos països d’Europa, i com a conseqüència directa dels canvis al sistema universitari anglès en les dues últimes dècades, té un gran interès en el que en termes generals s’anomena “educació superior comparada”. Aquest interès s’ha vist reforçat pel gran nombre de candidats a doctors que han preparat tesis sobre els canvis als sistemes universitaris d’Europa i Àsia de l’Est o sobre l’impacte de la transferència internacional dels models institucionals de “bones” universitats a altres llocs. També ha tingut el privilegi d’editar el llibre World Yearbook of Education, 1996: Evaluation of Higher Education Systems in Comparative Perspective (Londres: Kogan Page). Aquest interès en els sistemes i universitats d’educació superior ha tingut continuïtat en publicacions més recents, com “Comparing and transferring: visions, politics and universities”, a Higher Education and National Development: universities and societies in transition, David Bridges, Palmira Juceviciene, Robertas Jucevicius, Terence McLaughlin i Jolanta Stankeviciute (ed.) (Routledge: Londres i Nova York, 2007). Els seus interessos actuals (referents a l’educació superior) inclouen l’emergència de la “universitat gestionada”, especialment en la seva versió anglesa.

L’interès que té en l’educació superior coincideix amb uns interessos teòrics més amplis que inclouen intentar replantejar alguns dels antics supòsits epistèmics i polítics de l’educació comparada: clarament, cal que l’educació superior comparada es replantegi de manera continuada juntament amb l’educació comparada en si mateixa com a camp d’estudi. Les seves publicacions més recents són el manual International Handbook of Comparative Education, dirigit juntament amb Andreas Kazamias (Springer: Dordrecht, 2009) i un número especial de la publicació Comparative Education: “Mobilities and educational metamorphoses: patterns, puzzles, and possibilities” que va dirigir juntament amb el Dr. Eleftherios Klerides l’agost de 2009.

Frazal Rizvi

Frazal Rizvi és professor d’Estudis Globals d’Educació a la Melbourne Graduate School of Education. Després de deu anys com a professor universitari al Departament d’Estudis de Polítiques Educatives de la Universitat d’Illinois a Urbana-Champaign, on va dirigir el seu programa d’Estudis Globals d’Educació, Fazal Rizvi va tornar el juliol del 2010 a Austràlia per ocupar un lloc de professor a la Universitat de Melbourne.

Anteriorment havia ocupat càrrecs acadèmics i administratius de nivell sènior en nombroses universitats d’Austràlia, inclòs el càrrec de vicerector (internacional) del Royal Melbourne Institute of Technology i de director fundador del Monash Centre for Research in International Education. Del 1993 al 2000 Fazal va dirigir la publicació Discourse: Studies in the Cultural Politics of Education, i el 1996 va ser president de l’Associació Australiana per a la Recerca en Educació. També ha estat membre de diverses institucions governamentals com el Consell d’Austràlia de les Arts i la Fundació Australiana per a la Cultura i les Humanitats, així com membre de la comissió internacional del Research Assessment Exercise de Gran Bretanya (RAE2008).

Tot i que la base disciplinar de Fazal és la filosofia, gran part de la seva matèria ensenyament i formació ha tractat temes de polítiques educatives. Més recentment, la seva investigació s’ha centrat en temes d’identitat i cultura en contextos internacionals; la mobilitat global dels estudiants i les teories de globalització i la internacionalització de l’educació. Entre els seus projectes actuals hi ha una anàlisi de les maneres en què les universitat de la Índia estan negociant les pressions de globalització i l’economia del coneixement, així com una investigació més teòrica de les possibilitats cosmopolites d’educació. Ha escrit i editat més de setze llibres i més de cent articles i ponències en volums editats. Els seus llibres més recents són: Youth Moves: Identities and Education in a Global Era (Routledge 2007); Globalization and the Study of Education (Wiley 2009); i Globalizing Educational Policy (Routledge 2010). Fazal no només ha ocupat càrrecs administratius de nivell sènior en universitats sinó que també ha escrit àmpliament sobre la política d’educació superior, i ha organitzat, durant els últims quatre anys, el Fòrum Mundial d’Universitats anual.

Organitzat per:

  • COVID-19

    Consulta el comunicat de l’organització del CIDUI en

    relació a l’afectació de la COVID-19

    Enllaç