Ponents
Esther Argelagós
Professora del Departament de Psicologia i de l’Institut de Recerca Educativa de la Universitat de Girona (UdG) i membre de la Xarxa d’Innovació Docent sobre Intel·ligència Artificial i Docència Universitària.
Professora i investigadora de l’àrea de Psicologia de l’Educació a la Universitat de Girona, doctora en Psicopedagogia per la Universitat de Lleida. La seva trajectòria combina experiència docent en diferents etapes educatives —des de l’educació infantil fins a la universitària— i contextos internacionals, destacant la seva tasca a la Universidade Católica de Moçambique, on va coordinar la implementació del mètode Aprenentatge Basat en Problemes amb la col·laboració de la Maastricht University.
Ha realitzat estades de recerca en institucions internacionals com la Open Universiteit Nederland i la València International University, aquesta última, centrada en l’impacte de l’ús de la IA generativa en el pensament crític de l’alumnat universitari. La seva recerca se centra en la promoció d’aprenentatges profunds i crítics en l’era digital, amb especial interès en la competència informacional, l’ús educatiu de les tecnologies i de la IA.
És membre del Grup de Recerca en Cultura, Educació i Desenvolupament Humà i de l’Institut de Recerca Educativa, així com de la Xarxa d’Innovació Docent sobre Intel·ligència Artificial i Docència Universitària, de la UdG. Dins aquesta xarxa, recentment ha coordinat el capítol sobre la docència universitària i la IA, del llibre La docència unversitària avui.
Manuel Area-Moreira
Catedràtic i director del Laboratori d’Educació i Noves Tecnologies (EDULLAB) de la Universitat de La Laguna.
Manuel Area Moreira és doctor en Pedagogia i catedràtic de la Universidad de La Laguna (Illes Canàries), a la Facultat d’Educació. El seu àmbit d’investigació i docència és la Tecnologia Educativa (cultura digital i educació, ensenyament amb mitjans i tecnologies, e-learning, alfabetització i TIC, polítiques educatives i ciutadania digital, IA en educació, etc.). És investigador principal del Laboratorio de Educación y Nuevas Tecnologías (EDULLAB). Ha realitzat més de dos-cents treballs acadèmics sobre educació i tecnologies, així com la direcció de diversos projectes de recerca en aquesta temàtica. Els seus dos darrers llibres (2025) són Luces y sombras de la IA en la Educación Superior. Didáctica para el pensamiento crítico i Transformación digital de la enseñanza universitaria. Més informació al seu lloc web personal.
Cristina Garde
Professora del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
Cristina Garde Cano és professora lectora al Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra i imparteix classes al Màster Universitari de Filosofia per als Reptes Contemporanis de la Universitat Oberta de Catalunya. A més, és coordinadora del grup consolidat DigiDoc de la UPF. Es va doctorar amb un Cum Laude en Mitjans, Comunicació i Cultura (UAB, 2022) amb la tesi ‘Més Enllà del Mirall Negre. Una Defensa del Periodisme en l’Era de la Comunicació Blob i el Capitalisme de la Contenció’, reconeguda pels XXXIV Premis CAC a la Investigació sobre Comunicació Audiovisual. És llicenciada en Periodisme (UAB, 2007) i graduada en Arts i Disseny (Escola Massana, 2014). Així mateix, ha cursat el Postgrau en Disseny de Publicacions Digitals a EINA (2014) i el Postgrau en Periodisme Sociolaboral a la UAB (2008). Ha treballat com a periodista especialitzada en societat, infografia i disseny gràfic a ‘El País’, ‘El Periódico’ i ‘Nació’ i com a corresponsal a Brussel·les de l’‘ACN’. També ha estat cap de redacció de ‘Social.cat’, un mitjà digital dedicat a l’acció social. A més, ha fundat i coordinat la revista ‘deriva’, el primer magazín digital català creat per a audiències mil·lennistes i de la generació Z. La seva tasca com a periodista ha estat guardonada amb dos premis atorgats per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona (Premis Civisme, 2018, 2019; Premis Montserrat Roig, 2020). Els seus projectes exploren i denuncien els mecanismes de poder i els llenguatges mediàtics mitjançant la sinergia entre periodisme, comunicació i art.
Ingrid Noguera
Professora de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Llicenciada en Pedagogia, postgrau en Docència Universitària i doctora en Multimèdia Educativa. És professora agregada Serra Húnter i investigadora al Departament de Teories de l’Educació i Pedagogia Social (TEPS) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Investiga i forma al professorat en l’àmbit de les tecnologies educatives i les metodologies docents innovadores. El focus de la seva recerca rau en el disseny tecnopedagògic i el rol docent en l’ensenyament universitari. Ha participat i liderat recerques sobre ensenyament flexible i actualment és líder local del projecte HyComm per a la formació del professorat universitari en ensenyament altament flexible mediat per la IA. Membre del grup de treball DocencIA per a la reflexió i suport en la integració de la IA en la docència, coordinadora del grup d’innovació LabMet, coordinadora de l’iLab (TEPS) i co-coordinadora de Benestar estudiantil.
Joan-Tomàs Pujolà
Professor del Departament d’Educació Lingüística i Literària de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona (UB).
Joan-Tomàs Pujolà és doctor en Lingüística Aplicada per la Universitat d’Edimburg i professor titular al Departament d’Educació Lingüística, Científica i Matemàtica de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona (UB). Actualment, col·labora amb l’Institut per al Desenvolupament Professional (IDP) de la UB en la formació inicial del professorat universitari i en el desenvolupament de programes de formació sobre competència digital docent. És l’investigador principal del grup de recerca consolidat realTIC. Els seus interessos de recerca se centren en diferents àrees de l’ensenyament de llengües amb l’ús de la tecnologia, com ara l’aprenentatge mòbil, la gamificació, l’ús de portafolis digitals, la integració de la IAG en l’ensenyament de llengües i la formació del professorat en competència digital. Podeu trobar informació més detallada al seu portafolis professional: https://sites.google.com/view/jtpujola.
Francisco Esteban Bara
Catedràtic de l’àrea de filosofia de l’educació de la Universitat de Barcelona
És catedràtic de la Universitat de Barcelona (UB) de l’àrea de filosofia de l’educació. Ha estat vicerector de comunicació i delegat del rector per a l’Observatori de l’Estudiant de la mateixa universitat. Ha sigut professor visitant del Center for Character and Citizenship a la Saint Louis University-Missouri i va realitzar una estada de recerca a la School of Education de la Harvard University. Els seus darrers llibres són: La Universidad Light (Editorial Paidós); Bienvenidos a la Universidad (Editorial Octaedro); Chistes de Eugenio para repensar la Universidad (Editorial Penguin House) i Universitarios: lo que son y lo que dicen ser (Editorial Encuentro). També té articles científics sobre la filosofia de la universitat i la formació universitària que han estat publicats en revistes científiques internacionals d’impacte. Imparteix docència a la Facultat d’Educació de la UB a diferents graus i màsters.
Joan Gispets i Parcerisas
Vicerector de Política Universitària de la Universitat Politècnica de Catalunya
Joan Gispets i Parcerisas és diplomat en Òptica i Optometria per la UPC, màster en Optometria i Ciències de la Visió per la Universitat de Manchester i doctor en Ciències per la UPC. Des del 1998 és professor del Departament d’Òptica i Optometria, amb vinculació a la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT).
En l’àmbit de la recerca és membre del grup de recerca Visió, Optometria i Salut i ha estat membre del Grup de Recerca en Enginyeria Òptica. Ha publicat un total de 26 articles en revistes indexades, ha fet 53 presentacions en congressos i ha escrit o participat en 6 capítols de llibres.
En l’àmbit de la gestió ha estat sotsdirector de la FOOT en diversos períodes, encarregat primerament de relacions internacionals i posteriorment d’impulsar la clínica optomètrica. Va ser director del Centre Universitari de la Visió durant sis anys i degà de la FOOT durant vuit anys.
En l’àmbit de la docència ha fet classes al grau en Òptica i Optometria i al màster en Optometria i Ciències de la Visió de diverses assignatures, totes de l’àrea d’optometria i contactologia clíniques. Té una dilatada experiència en la docència per aprenentatge servei i ha rebut, juntament amb un grup de companys del seu departament, el premi Vicens Vives a la qualitat docent universitària.
Vicerector de Política Universitària de la UPC des del maig de 2022.
Director Acadèmic de la Fundació Politècnica de Catalunya des d’octubre de 2022
Jordi Riera Romaní
Catedràtic d’Educació de la Universitat Ramon Llull
El Dr. Jordi Riera Romaní, és Catedràtic d’Educació de la Universitat Ramon Llull, en la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna (FPCEEB-URL).
Va ser el president de l’Associació Catalana de Pedagogs de Catalunya i del posterior Col·legi de Pedagogs de Catalunya, i membre del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya i del Consell d’Experts de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya. Ha exercit de vicerector de Política Acadèmica i adjunt al rector de la Universitat Ramon Llull durant 3 mandats consecutius (14 anys) des del 2007 al 2021.
Actualment és el Degà de la FPCEE-Blanquerna des del 2021.
Ha publicat nombrosos llibres i articles científics en premsa i revistes especialitzades sobre temes educatius. És investigador principal del Grup de Recerca Consolidat de Pedagogia, Societat i Innovació amb el suport de les TIC (PSITIC) que, entre altres, lidera la direcció científica del programa CaixaProinfancia, que està implementat en tot l’Estat Espanyol i Portugal, de lluita contra la pobresa infantil, centrat en l’èxit del seu desenvolupament integral socioeducatiu.
Marta Rovira
Doctora en sociologia i professora associada a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat investigadora a la UPF.
Ha publicat El català i la immigració (1999), Polítiques de la memòria. La Transició a Catalunya (2004), El català a les empreses (2005), Noves idees per a la gestió de les migracions (2006) (també en anglès), Estratègies de transmissió lingüística en famílies multilingües (2012), La Transició franquista. Un exercici d’apropiació de la història (Pòrtic, 2014), premi Carles Rahola d’Assaig 2014 i Diversitat i integració en l’associacionisme cultural català amb Enric Saurí (2015), Àcids nocturns (2019) i El Congrés de Cultura Catalana. Història i balanç (1975-1977) (2020). També ha guanyat el premi Jaume Camp de Sociolingüística 2012 per un estudi sobre les trajectòries lingüístiques a Catalunya.
El 2019 va fundar la revista de divulgació científica Pensem.cat per a la Fundació del Congrés de Cultura Catalana. També ha dirigit dos documentals per a TV3: Forjadors de la Diada (2008) i Imaginar un país. El Congrés de Cultura Catalana (2018). Participa habitualment als mitjans de comunicació.
Cristina Simarro
Professora i directora del Màster de Professorat de Secundària i FP de la Universitat Politècnica de Catalunya
La Dra. Cristina Simarro és Llicenciada en Enginyeria Industrial per la UPC (2004) i Doctora en Didàctica de les Ciències per la UAB (2019).
Ha estat investigadora al CRECIM (Centre de Recerca per a l’Educació Científica i Matemàtica) de la UAB com a membre del grup Activitat Científica Escolar: Llenguatges, Eines i Contextos (ACELEC) i actualment forma part del grup de recerca STEAM University Learning Research Group (EduSTEAM) de la UPC. Els seus camps d’estudi són l’educació en enginyeria, l’anàlisi dels interessos, l’autoeficàcia i les aspiracions a STEAM i l’ús de tecnologies digitals a l’educació STEAM. L’any 2024 s’ha incorporat a l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la UPC com a professora lectora i com a coordinadora Màster en formació del professorat d’educació secundària.
Organitzat per:
Organitzat per:
