IV Congrés CIDUI 2006

Temàtica i àmbits

La preocupació pel QUÈ i COM ensenyar i aprendre a la Universitat és present a tots els fòrums interessats en la docència i la innovació universitària. En aquest IV CIDUI volem contribuir a la difusió de bones pràctiques d’innovació docent, que ens permetin aprofundir en el lema general del Congrés: “la competència docent”.

Ens interessa reflexionar sobre les exigències que planteja al professorat el compromís amb la qualitat docent. Proposem els tres temes centrals que segueixen per a debatre sobre la competència professional dels docents.

1) Context d’aprenentatge. Estratègies, recursos i tecnologies.
Cal crear el context més propici a l’ aprenentatge de l’alumnat, des del clima del centre i el treball a l’aula fins als serveis i estructures universitàries que facilitin el desenvolupament d’una nova manera d’ensenyar i aprendre a l’Educació Superior, aspectes tots ells necessaris però no suficients, és imprescindible, entre d’altres factors, utilitzar les estratègies docents més idònies; disposar i fer servir els recursos , especialment els tecnològics, més adequats; disposar dels espais físics convenients, que facilitin la realització d’ activitats a l’aula.
Son moltes les experiències endegades a les nostres universitats en aquests camps. Confiem que el IV CIDUI sigui una oportunitat per intercanviar i debatre sobre el que hem avançat en els darrers anys.

2) Planificació docent. Perfils de competència, objectius, continguts i activitats.
Els equips docents han de dominar les tècniques i eines de disseny, planificació i gestió del curriculum universitari.Posar de manifest la importància, no només de l’ensenyament, sinó també de l’aprenentatge en educació, suposa un canvi important per a les universitats, per al professorat i l’alumnat. Aquest canvi de concepció comporta una nova orientació sobre la base del desenvolupament competencial de l’ alumnat, obliga a una reformulació d’objectius; a una revisió de continguts; i a preveure noves activitats, segons sigui el cas, en titulacions, plans d’estudis i plans docents de les assignatures .
La nova concepció de l’ensenyament- aprenentatge que s’obre camí en la realitat de les aules i en la planificació de la docència dels departaments i centres universitaris més innovadors, pot esdevenir punt de patida d’un procés de canvi en la cultura docent que intuïm serà llarg i lent, que volem es realitzi per la via de la persuasió i el convenciment del professorat, des de l’experiència compartida i la pràctica reflexionada.

3) Sistemes alternatius d’avaluació dels aprenentatges.
El professorat universitari fa ús, de manera cada vegada més freqüent, de formes alternatives d’avaluació, en funció de les necessitats dels contextos i situacions, i utilitza una àmplia gamma de mètodes i opcions plurals.
Un ensenyament cada dia més centrat en els aprenentatges de l’alumnat obliga a conèixer, intercanviar i incorporar, en els moments en què es requereixin, pràctiques d’avaluació alternatives a les tradicionals que permetin l’observació directa de la feina de l’alumnat, de les seves habilitats i coneixements, en definitiva, de la seva competència.

El comitè científic tindrà present, entre altres criteris d’avaluació, l’adequació de les comunicacions abreviades als temes del congrés.